ANÀLISI DE L'OBRA "LA NOIA DE LA PERLA"

Aquesta obra pictòrica s'anomena La noia de la Perla, on s'hi veu una noia amb una perla per arracada. Va ser pintada l'any 1665 pel pintor Johannes Vermeer. Actualment es troba situada al Museu Mauritshuis, La Haia. És una de les seves obres més famoses. La model d'aquest quadre és d'identitat desconeguda, per desgràcia. Ella vesteix una jaqueta de tonalitats brunes i groguenques en la qual sobresurt el coll blanc de la camisa, i cobreix el seu cap amb un turbant blau del qual cau un drap d'intens color groc, creant un contrast cromàtic. La gran perla que li ha donat nom adorna la seva orella, recollint el brillant reflex de la llum que n'il·lumina el rostre.
És una pintura a l'oli amb un suport de tela blanca. El fons de l'obra és totalment negre per ressaltar més a la noia i a la perla que porta posada. Per l'expressió de la cara de la noia, podem percebre que està en repòs.
És d'estil neoclàssic. En un principi no tenia cap finalitat però ha acabat sent la portada d'un llibre. Té com a simbologia la gran perla que li ha donat nom i que guarneix la seva orella. 
Ens transmet sensació d'inseguretat. 
Com a conclusió es pot dir que va ser una gran mèrit per l'autor, ja que el llibre que porta per portada el quadre, ha tingut molt d'èxit.

ANÀLISI DE L'OBRA "EL NAIXEMENT DE VENUS"

El naixement de venus, és una obra pictòrica on s’hi pot observar una dona nua amb un cabell llarguíssim que li tapa el pubis. A la seva esquerra hi ha Zéfir (déu del vent de l’oest) i Clòris (pàl·lid) i a la seva dreta la deesa de la primavera (Flora).
El va pintar Sandro Botticelli l’any 1485. Al principi es localitzava a Vila di Castello, actualment a Galleria degli Uffizi (Florència).
Estava prohibida la representació d’aquesta obra en la seva època, la mateixa en la que estaven en plena guerra política.

En aquesta pintura hi apareixen quatre personatges, i explica una història. Representa la terra el mar i l’aire.
El suport utilitzat és un llenç de 285,5 x 184 cm, la tècnica pictòrica és el tremp.
Aquesta pintura té molta vivacitat gràcies als seus colors clars i expressa molt de moviment, per els gests... sobretot perquè els tres personatges que envolten a Venus estàn suspesos en l’aire.
Sando Boticelli en va fer més d’ella i de la mateixa temàtica.
El tema és mitològic, l’objectiu de l’autor era representar irrealitat en la seva obra i explicar una història.
Va pintar-se per encàrrec d’un membre de la familia Medici, per decorar un dels seus palaus d’oci en el camp. És una pintura figurativa. Dóna sensació de força però a la vegada de debilitat, també d’inestabilitat...
Vol transmetre irrealitat. És una història irreal explicada en una pintura.

TRENCACLOSQUES "EL PANTHEON"

30 Pantheon

TRENCACLOSQUES DE "EL GRITO"

20 El grito

TRENCACLOSQUES DE "LA NOIA DE LA PERLA"

154 La noia de la perla

TÈCNIQUES PICTÒRIQUES

La pintura mural

La pintura mural al fresc consisteix en aplicar els colors dissolts en aigua de calç sobre el mur, que haurà d'estar preparat i humit.

Els colors s’han d’aplicar ràpidament perquè no poden haver rectificacions. I el secat és mol ràpid.

El fresc és constituït a partir de diverses capes.

Pintura al cavallet

Es diu al caballet perquè l'artista col·loca el quadre en un suport anomenat cavallet que pot ser de fusta, tela, paper, etc.

Pintura al tremp

S'usa aigua per dissoldre els colors i s'afegeix un aglutinant.

El seu suport és la pedra, fusta metall, cartró, etc. Però abans, s'ha de preparar amb la imprima.

Pintura a l'oli

Com la mateixa paraula diu, s'utilitza oli per diluir els colors i s'aplica amb teles com el lli i el cànem.

Pintura amb aquarel·les

Les aquarel·les són substàncies solubles en aigua i goma aràbiga. La tècnica és treball amb colors transparents. Predomina el tema del paisatge.

TIPUS D'OBRES PICTÒRIQUES

ESCULTURA DISCOBULUS

L'escultura escollida és: "Discobulus" (Discòbol). Representa un home totalment nu, fent un llançament de disc amb una de les dues cames flexionades. Va ser creada l'any 455 a.C. per l'autor Miró de Eleuteras. Aquesta obra ara està ubicada a Londres en el "Bristish Museum". 
En aquella època, era la del màxim esplendor d'Atenes, que la ciutat dirigeix l'aliança militar de la lliga de Delos. la ciutat es gastava molts diners en escultures, sobretot la dels homenatges als vencedors atlètics. 
Aquesta estàtua, representa moviment, té un disc a la mà dreta.
Els materials utilitzats són marbre i bronze.
És una escultura exempta, es pot veure des de qualsevol punt, i està dempeus. Fa 1'53 metres d'alt i té forma de zig-zag. L'escultura és monocroma i expressa moviment i força. És d'estil grec clàssic.
Miró trencà els canons de l'escultura arcaica però "Discobulus" es veu molt influenciada per aquesta. 
El tema de l'escultura es tracta sobre el moment decisiu d'un llançament de disc (ideal atlètic del poeta). Era destinat a ser exposat en públic, perquè tothom que havia guanyat una competició atlètica ho pogués veure.
Els elements que té són trets del cos humà a la manera dels antics egipcis. 
Pèricles, va ser qui l'hi encarregà l'obra, i anava adreçada al jove atleta Jacint, que morí en uns jocs dedicats a Apol·lo. 
Hi podem observar varies influències artístiques com: escultura arcaica, vasos de ceràmica pintats i estàtues petites de bronze. Comunica sensació de força, seguretat, dinamisme i estabilitat. 
Com a conclusió, en podem dir que representa molt l'època en la es va crear.

"DISCOBULUS"
MIRÓ DE ELEUTERAS

ESCULTURA DE DAVID

Es tracta d'una obra on apareix un home nu, agafant un drap per darrera l'esquena i al costat d'una soca d'arbre. L'escultura va ser creada entre el 1501 i el 1504 per Miquel Àngel Buonarotti, i es troba exposada a la Galera de d'Acadèmia de Florència. 
Es va crear en un context històric en que Itàlia es trobava en la segona guerra de Nàpols, per tan, vivien en les condicions dures pròpies d'una guerra. 
El material amb el que s'ha esculpit és el marbre. L'autor va passar directament d'uns estudis de preparació, on hi estaven inclosos esborranys i dibuixos, a esculpir l'obra exempta dreta. Mesura uns 5'7 metres d'altura, i és una obra que es troba en repòs i no està en tensió, que transmet tranquil·litat. 
És una escultura monocroma, que consta d'un sol color, i la llum és natural.
Està repenjat al peu dret, generant un "contrapposto" i fent que la part esquerra es balancegi cap a la dreta. El cap mira cap a l'esquerra mentre que les seves espatlles estan orientades cap endavant.
·COMPARACIÓ DE L'ESCULTURA DE DAVID AMB LA PIETAT.
Els dos estan en repòs, són monocromes, exemptes, de marbre i es troben a Itàlia, però tot i això tenen algunes diferències, com ara que la Pietat és una obra sedent i en grup i la de David no.
El tema és bíblic i té una finalitat només visual. Es va encarregar per la 'Opera de Duomo de la Catedral de Santa Maria del Fiore de Florència. Va ser acollit com a símbol de la república de Florència davant l'hegemonia dels seus derrotats dirigents. 
És una escultura semi-figurativa, perquè hi apareix només un tronc d'arbre, i això és un element de la realitat.
Com a conclusió, podem dir que l'escultura de David és una escultura en repòs i que té un significat històric.

DAVID  
MIQUEL ÀNGEL BUONAROTTI

TIPUS D'ESCULTURA

TÈCNIQUES ESCULTÒRIQUES

• La talla en fusta: És senzilla, però molt presisa, s'ha d'anar amb compte de no tallar més del necessari.

• La talla en pedra: És molt complicada ja que pesa molt i s'utilitzen eines més perilloses.

• El modelatge amb fang: Es suposa que és el més facil, ja que s'ha d'anar afegin trossos de fang i formant la forma desitjada i les eines que s'utilitzen no són gaire perilloses.

• L'escultura de bronze: És la més complicada ja que s'han de fer molts passos i els materials i les eines són molt perillosos.