ANÀLISI DE LA CATEDRAL DE NOTRE-DAME

Notre Dame, situada a París, va ser creada el 1191 per l’arquitecte mestre de Chartres. Va ser dedicada a la verge María (Notre-Dame és la forrma francesa de Nostra Senyora) i té simbologia cristiana. Es troba envoltada per les aigues del riu Sena.

La planta té forma de creu llatina orientada cap on surt el Sol i la constitueixen vint-i-una capelles i tres naus que no es distingeixen des de la façana i la nau principal és la de més altitud. En aquesta si situen les taules de l’Evangeli, i a la part Nord de la catedral hi ha un santuari.

Està creada amb pedra i el seu sistema constructiu és arquitrevat i voltat, constituint així l’estil gòtic de la catedral.

Com a finestres, hi podem trobar grans vitralls amb escenes de la Bíblia i són en forma d’arcs punxeguts. La rossassa que és la que més es veu està situada a la part central de la façana principal.
Hi ha quatre portes, però els tres portals principals són el de la Verge, el del Judici i el de Sta. Anne, i a part en el creuer Nord, hi ha la porta Roja.

Notre-Dame té bàsicament columnes i al sostre diverses voltes de creuer, i a la façana hi podem trobar bastantes gàrgoles, figures i escultures d’animals que als turistes els hi agrada fotografiar.

NOTRE-DAME

ANÀLISI DE LA SAGRADA FAMÍLIA

La Sagrada Família és una de les catedrals més emblemàtiques de Catalunya, situada al centre de Barcelona. Va ser creada al 1882 per Francisco de Paula del Villar el qual va deixar-la
inacabada. L’obra va ser continuada per Gaudí el 1883 i no va deixar de treballar-hi fins a la seva mort. La catedral continuava incompleta i altres arquitectes es van atrevir a acabar-la seguint la idea original de Gaudí. La Sagrada Família té simbologia cristiana i l’exemple més evident d’això n’és el temple, que escenografia la vida de Jesús i la història de la fe.

Davant i darrera d’aquesta gran obra arquitectònica hi podem trobar dues places, la Plç. Antoni Gaudí i la plç. Sagrada Família. En canvi pels laterals està envoltada de pisos i estacions de metro que es podrien considerar relativament alts en comparació a l’edifici. Tot i això, l’ambient que envolta la Sagrada Família no ha canviat durant els darrers anys.

La planta té forma de creu llatina, per tan està orientada cap a Orient. La constitueixen tres capelles(Baptisteri, Glòria i Sacrament i Penitència) i cinc naus amb creuer de tres les quals tenen altituts diferents i es poden distingir des de la façana. La nau principal es troba entre la façana principal i el creuer. La façana principal està composta per una nau central i dos de laterals. La nau transversal uneix la façana del Naixament amb la de la Passió i està dividida en tres parts: els transeptes, el creuer i està coronada per cinc torres.
Conté una cripta, que és bàsicament una planta subterrània situada a sota de l’absis, la qual té forma semicircular i està formada per set capelles.
El claustres envolta el temple, i constitueix un espai entre les façanes, les sacristies(edificis administratius situats a les cantonades de la part Nord del temple) i les capelles.

Les parets constituides per pedra i formigó, igual que la resta de l’edifici, contenen nombroses finestres triangulars que segueixen les directrius dels paraboloides i algunes portes de grans dimensions.

En aquesta obra es feien servir bàsicament columnes de doble gir, hiperboloides, paraboloides, helicoides, conoides i el·lipsoides.


SAGRADA FAMÍLIA

ESQUEMA DE L'ANÀLISI DE L'OBRA ARQUITECTÒNICA.

L'art és inherent a l'ésser humà, cosa que ens diferència dels animals. Té llenguatge propi i transmet idees i emocions.
Hi ha d'haver un creador perquè alguna cosa es pugui diferenciar com a art, s'expressi de la manera en que s'expressi.


L'estil, són les característiques comunes que es reparteixen en una època determinada. Al segle XX i XXI no és la societat qui decideix l'estil, com passa en altres temps, sinó que ho fan els artistes.


EVOLUCIÓ DE L'ESTIL:
       1. Arcaica                                       4. Barroca
         2. Clàssica                                      5. Recurrent 
                                  3. Manierista


CAUSES DELS CANVIS:
Innovacions tècniques
Canvis econòmics
Canvis ideològics


Hi ha set tipus d'art: Pintura, escultura, arquitectura, dansa, teatre, cinema i música.


Les diferents funcions de la pintura i l'escultura: Magico-religiosa, commemorativa, estètica, política i educativa.
Les diferents funcions de l'arquitectura: Funerària-religiosa, civíl-política, administrativa, commemorativa, lúdica i militar.

DOS EXEMPLES D'OBRES ARQUITECTÒNIQUES:

ÒPERA DE SYDNEY

SAGRADA FAMÍLIA

QUI ÉS UN ARTISTA?

Artista és aquella persona que realitza obres d’art i ho pot fer de diferents maneres, poden serescultors, pintors, arquitectes, cantants, musics... Sovint, es diu que l’artista té una especial sensibilitat davant la realitat que l’envolta i està dotat de la capacitat de comunicar-ne el seu sentit mitjançant l’ús adequat de la tècnica.
Hi ha gent que és artista sense tenir-ne conciència de ser-ho. Llavors somnia com un artista, viu el seu art i la seva vida és un art.

QUÈ ÉS L'ART?

La paraula art no és possible definir, encara que la definició sigui molt àmplia; però l'intent de descobrir com i on sorgeix pot ser un bon punt de partida. Cada artista, cada persona, té una manera diferent de definir-lo ja que tothom ho veu de manera diferent. Jo penso que l'art és una forma d'expressar-se, expressar els sentiments, els pensaments i les idees. Art, agafa una àmplia gamma de maneres de practicar-lo com poden ser la música, la literatura, el cinema, la pintura, etc. L'art és una forma d'expressar-se cap a les altres persones.

La paraula art deriva del grec τέχνη (téchne).

STREET ART

POP ART